Tornar al Blog

Tecnologia de guerrilla per a l’Economia Social i Solidària

L’Economia Social i Solidària (ESS) està de moda a Barcelona, tant en àmbits polítics i socials com en l’àrea de l’emprenedoria empresarial. Alhora, és un concepte relativament nou, ja que fa dècades es parlava només d’economia social i més tard va aparèixer l’economia solidària per separat. Per a fer-ho encara més complicat, aquestes dues idees també tenen una trajectòria que podríem definir com d’amor-odi. Finalment, en tot aquest embolic trobem la tecnologia com a força impulsora de l’era en què vivim. Una tecnologia que de vegades es demonitza com alienadora i desposseïdora i en altres s’identifica com a arma per a l’emancipació. En aquest breu article s’intenta analitzar la relació entre tots aquests conceptes.

Economia social

Fa segles es trobà en l’economia social la manera d’agrupar totes aquelles formes empresarials que no s’ajustaven a la definició clàssica d’empresa perquè s’organitzaven de manera democràtica, solidària i sense ànim d’acumular capital (cooperatives, fundacions, organitzacions caritatives, etc.). Les primeres formes cooperatives de treball daten del s.XIV a Escòcia. Aquestes s’acomodaren a l’ordenament jurídic, convisqueren durant segles amb empreses capitalistes i al segle XIX va nàixer el concepte d’economia social. Però no és fins al s.XX que es troba la concepció moderna del terme, esmentada abans.

Les organitzacions privades que formen part de l’economia social conformen l’anomenat Tercer Sector, el qual està força imbricat en l’àmbit públic, les institucions i l’ordenament jurídic, per exemple a través de la Llei espanyola 5/2011 d’Economia Social. Per tant, es dóna un cert equilibri entre la manera de fer de l’economia social (democràcia interna, sense ànim de lucre, etc.) i la protecció legal per part de les institucions. Tanmateix, hi ha qui veié amb reticències aquesta simbiosi i va preferir substituir la idea d’economia social per la d’economia solidària.

Economia solidària

A l’últim quart del s.XX sorgí l’economia solidària com a crítica a l’economia social, ja que ampliava el seu espectre: ja no es buscava només definir formes i pràctiques empresarials, sinó un estil de vida. L’objectiu era crear una societat on tothom tinguera les necessitats cobertes i, amb radicalitat democràtica, lluitar per un sistema econòmic no basat en l’acumulació capitalista. Així doncs, es començaren a posar en pràctica organitzacions socials, laborals i econòmiques que qüestionaven l’acumulació capitalista, però que tampoc se sentien representades per les dinàmiques de l’estat.

Així, grups de consum, col·lectius de cures, habitatges comunals, etc., prompte s’afegiren a les antigues cooperatives i fundacions sense ànim de lucre. Les persones defensores de l’economia solidària alhora que criticaven l’economia social per la seua proximitat amb les institucions públiques i per la seua estreta mirada sobre l’economia i la societat, proposaven un model econòmic-social que tenia un abast més ample i revolucionari. Aquest model pren la poderosa dita feminista de l’«allò personal és polític» i l’usa per entrellaçar àrees tan diverses com el consum, el medi ambient, el treball, les cures, l’activisme, la política, etc. Malgrat les desavinences, tots dos enfocaments sobre l’economia acabaren treballant junts i conformant l’ESS.

Economia Social i Solidària

L’economia social i l’economia solidària tenen trajectòries diferents, cert. Però al remat totes dues busquen uns objectius bastant similars: oposar-se al model capitalista neoliberal i crear vides que realment paguen la pena viure. Les persones que teoritzen i que practiquen l’economia social potser treballen més còmodes dins els engranatges institucionals i malden per mantenir i expandir el prestigi que aquesta té a universitats, organismes internacionals, mitjans, etc. Per la seua banda, les persones que teoritzen i que practiquen l’economia solidària tal volta senten que la seua trinxera és el carrer, l’assemblea, el centre de treball o la llar i que és ací on radica la seua força.

Tanmateix, a principi del s.XXI apareixen persones de tots dos àmbits que pensen que, tot i estar a voltes enfrontades, l’economia social i l’economia solidària poden retroalimentar-se. L’economia solidària es beneficiaria de la llarga trajectòria i institucionalització de l’economia social i alhora aquesta última aprofitaria tot el potencial revolucionari de l’economia solidària per multiplicar el seu caràcter transformador. Per si un procés d’acostament d’aquest tipus no fóra ja prou difícil, a més es fa en l’era de la informació. Una època on la tecnologia juga un paper cabdal, alhora com a obstacle i com a oportunitat.

Tecnologia

Hui en dia ningú qüestiona que la presència i l’ús de la tecnologia és generalitzada (qui, per exemple, no s’ha trobat mai mirant una pantalla mentre seu a la tassa del vàter?). Per tant, les persones que practiquen l’ESS es pregunten quin és el rol d’aquesta mateixa tecnologia en relació a les cooperatives, fundacions, mercats socials, etc. Les respostes han estat diverses. Per una banda, el rebuig cap a un element majoritàriament dominat per empreses privades, antidemocràtiques i fosques (Facebook i el totpoderós Google). Per altra banda, l’alegria de trobar escletxes per les quals treballar lliurement i crear models alliberadors (programari lliure i Viquipèdia).

Com sempre, les respostes maniquees no solen ser les més útils. Si el nostre model, doncs, és l’ESS i l’objectiu és fer-lo arribar a tantes persones com siga possible, cal establir un pont i com deia aquell famós guerriller basc, «intel·lectualitzar els militars i militaritzar els intel·lectuals». Així doncs, parafrasejant-lo, el repte és fer que les persones activistes empren la tecnologia per la transformació social i fer que les tecnòlogues empren ferramentes que no fomenten l’acumulació de capital. És, per tant, en aquesta tasca on les cooperatives tecnològiques juguen un paper essencial per fer arribar conceptes com la solidaritat, l’eficiència i el valor d’ús tant a la iaia que fa dècades que treballa a Càritas com a la jove que tot just ha acabat Enginyeria Informàtica.

Aquest article és una col·laboració per al nostre blog del Cesc Blanco, periodista i especialista en comunicació.
POST ANTERIOR

Ens mudem a La Comunal!

SEGÜENT POST

Evolución del desarrollo Front End